El conte del Gerard i el Bobo

Hola piolets!!!!

Avui us porto un conte que m’ha fet arribar el Gerard, soci número 1157! Me’l va enviar i em va fer riure molt. I com que vaig passar tan bona estona vaig pensar que a vosaltres també us agradaria. Que us sembla si vosaltres també m’envieu els vostres contes originals? Que siguin ben curtets i així el podré compartir al blog. Me’ls podeu enviar a andi@clubpiolet.ad.

Aquí va el conte:

Un dia càlid d’estiu, mentre passejava pel meu poble avorrit com una ostra, ja que tot i que tenia deures, preferia avorrir-me pel carrer. De sobte, entre els arbres, al fons del camp del costat de la pista de futbol, vaig veure una llum fluorescent de color verd moc. Jo, com que soc súper valent i molt aventurer, vaig acostar-me a explorar; abans però, vaig agafar una branca d’arbre per si m’havia de defensar i… pas a pas, vaig anar cap a la llum verda moc. Quan vaig arribar vaig veure una nau espacial que venia de l’espai exterior. Mentre m’apropava, vaig veure com s’obria una porta molt gran i de sobte en surt un extraterrestre. Em vaig atansar i li vaig anar a demanar com es deia ell i casualment parlava català, ens enteníem molt bé i em va ensenyar la seva nau per dins, i era molt xula. Em va explicar d’on venia, com era el seu planeta i que ell es deia BOBO!!!

El Bobo era un ésser de color verd fluorescent amb els ulls molt grans que li penjaven, les seves orelles eren com trompetes, uns braços llargs que li arrossegaven per terra i els seus peus i les seves mans només tenien tres dits! Mentre parlàvem dins la seva nau el Bobo em va dir que se li havia espatllat l’aparell de les coordenades de la galàxia i em va demanar com podia anar a Mart perquè feia temps que volia anar a veure el seu amic Buba. També em va dir que el va conèixer en un partit de futbol, jugaven a l’equip de Júpiter contra Mart i va guanyar l’equip de Júpiter 1 – 0. Després del partit el va convidar a un còctel venusí a casa seva, que es trobava flotant a l’espai exterior. Em va explicar que el partit es va celebrar a l’estadi Estrellat, que es troba al planeta Júpiter.

Com que no sabia explicar-li com podia anar a Mart vaig anar a buscar el meu llibre de l’espai, per investigar com fer-ho i se’n va anar. L’endemà, mentre estava a l’escola, em venia a la ment aquella imatge de l’extraterrestre. Passava el dia mirant per la finestra esperant que tornés el Bobo. A la sortida de l’escola, de sobte, vaig pensar:

– Vaig a veure si es veritat aquella imatge misteriosa de l’extraterrestre.

Vaig anar al lloc on el vaig veure la primera vegada! i vaig començar a cridar:

– BOBO!! BOBO! Però malauradament ningú va contestar als meus crits.

Va arribar la nit, em vaig quedar adormit esperant al Bobo. De sobte em desperto tot sobresaltat perquè una llum de color verd moc m’enlluerna… m’aixeco i sento com els meus peus comencen a flotar i sento com una corrent d’aire m’embolica i començo a donar voltes a molta velocitat… ffffffffff…. i llavors, me n’adono que estic viatjant per l’univers, veig la Terra sota els meus peus… veig Mercuri, Venus i el planeta vermell Mart que cada cop el tenia més aprop meu, de cop, aterro arrossegant el cul i donant voltes com un boig, no sabia on estava, quan vaig reaccionar, vaig veure una mà, que em saludava al fons, era el BOBO!!!!! I vaig cridar…

– BOBO!!! BOBO!! Pensava que tot havia estat un somni! Però no….ets tu!!! Llavors el BOBO em diu….

– Es clar que soc jo! T’estava esperant impacient per jugar el partit!!! T’has de posar aquest equip especial per jugar! Quan vaig començar a jugar, me n’adono que podia volar!!! Al·lucinant!!!

Al final varem guanyar contra l’equip de Mart perquè el BOBO i jo fèiem un equip de fàbula!! Com campions ens van donar l’anell ESTELAR!!!! Jo de cop i volta sento que estic molt cansat, i li dic al Bobo….

– BOBO me’n vaig a dormir i ens veiem demà! De sobte, noto que estic al meu llit i sento la veu de la meva mare que em crida per anar a l’escola, i jo també començo a cridar…

– No pot ser!!! Una altra vegada!!! Ha sigut un somni!! Jo tot resignat m’aixeco, em vesteixo i al posar-me els pantalons miro la meva mà i veig que tinc l’anell ESTELAR…m’assec al llit, i penso…

– Encara que ningú em cregui jo sé que el BOBO existeix i sempre serà el meu amic.

Espero tornar-lo a veure aquesta nit!!

Conte contat conte ACABAT!!!!!!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.